Passa al contingut principal

Entrades

Com es va saber qui fou en Joan Miquel Sirvent? (I)

Hem arribat a un punt que ja toca explicar qui fou realment en Joan Miquel Sirvent, l'autor de les obres de Shakespeare i Cervantes.

I per això us vull recomanar un article de l'amic i investigador Jordi Bilbeny. En aquest treball es parla de com en Jordi va descobrir que en Miguel de Cervantes era en realitat en Joan Miquel Sirvent. Els seus estudis són el punt de partida que a mi em va servir per trobar la relació entre Shakespeare i Cervantes. Sense les seves recerques mai no hauria arribat a aquestes conclusions.

Enllaç a l'article d'en Jordi Bilbeny

Entrades recents

Tarquin and Lucretia

Com ja vam veure en l'article de Robert Green, la primera referència a Shakespeare, hi ha fets que descarten totalment a tots els candidats a ser els autors de les seves obres, William de Stratford i Miguel d'Alcalà inclosos. Mostrarem un altre, un quadre de la segona part del segle XVI.

L'autor de les obres de Shakespeare fou un apassionat de l'art, de fet el seu coneixement de les obres pictòriques del seu temps és tan impressionant o més que els seus fonaments literaris.

Aquesta coneixença artística l'ha transmès a les seves obres reflectint situacions similars a les dels quadres o ambientant les obres en escenaris semblants als pintats. Sobre aquests coneixements el Dr. M.A. Conejero Dionís-Bayer ens diu el següent:

"¿qué relación hay entre Shakespeare y el entorno pictórico y artístico que vivió?" Mi respuesta es contundente. Como la es la de los directores que han montado sus obras: la relación es absoluta, y ésto no es por certeza o conocimient…

La meva experiència amb l'especialista.

Quan vaig decidir-me a fer l'estudi grafològic de les signatures seguint el model dels anglesos, no sabia que trobaria les coincidències morfològiques i de ritme que hi ha.

 Les he posades a l'abast dels especialistes perquè puguin expressar la seva opinió.

Un d'ells va dir-me, quan hi vaig parlar, que a banda de les signatures volia, com és normal, analitzar textos, el vaig fer arribar i amb posterioritat vam trobar-nos.

 Vam veure, pel tema dels marges, estructura, distribució, etc. diversos documents i evidentment aquests tres, ja esmentats a l'anterior article, tots amb escrits del mes de març de 1616. 

 Carta de Cervantes on demana un llibre al seu editor.

Carta de Cervantes al seu protector el cardenal Bernardo de Sandoval.

 El Testament de Shakespeare. Textos confrontats.


 És a dir, 400 anys després, érem analitzant documents escrits pel mateix autor en dues llengües diferents i amb uns pocs dies de marge.

 El primer que va dir-me és que aquest home no es trobava g…

Estudi grafològic. Documents

Quan vaig decidir fer l'estudi grafològic de les signatures i els escrits de Shakespeare i Cervantes, en concret de les signatures, la primera dificultat que vaig trobar-me va ser fer la tria d'aquestes per fer l'anàlisi i que es corresponguessin realment amb les de l'autor.

Signatures Cervantes

De les 12 o 13 signatures de Cervantes vaig seleccionar aquestes dues:

Poder de CERVANTES a Francisco de Robles, Diego de Alfaya i Francisco de Mar, per querellar-se contra qui a Lisboa hagin imprès o vulguin imprimir el Quixot.

Vaig seleccionar aquesta signatura perquè el relaciona directament amb l'autor, i a més, s'havia signat la pau entre les dues corones i la Companyia del Rei, de la qual Shakespeare era soci i director, va ser-hi a Valladolid dos mesos Abril i maig de 1605 i el poder fou fet també a Valladolid el 12 d'abril de 1605.

https://www.publiconsulting.com/pages/astrana/tomoV/images/4875pag626.jpg

Declaració com a testimoni que l'escriptor va fer …

Shakespeare, Cervantes i el Tirant lo Blanch. Cervantes (II)

En aquest article analitzarem, si és possible que l'autor de les obres de Shakespeare i Cervantesconegués el Tirant loBlanch original.
El Tirant lo Blanch és un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua   catalana.

 Fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda primer al castellà (1511) i després l'italià (1538), més tard al francès al segle XVIII i a l'anglès al segle XX.
ConeixiaCervantes l’original català del Tirant?   Veiem que ens diu el passatge més fosc del Quixot segons Clemencín. Quan el capella a la crema dels llibres de cavalleries troba el Tirant.

Aquestés el paràgrafamb el mésimportantseleccionat —¡VálameDios! —dij