Miquel Izquierdo

Quan vaig decidir-me a fer l'estudi grafològic de les signatures seguint el model dels anglesos, no sabia que trobaria les coincidències morfològiques i de ritme que hi ha.  Les he posades a l'abast dels especialistes perquè puguin expressar la seva opinió.   Un d'ells va dir-me, quan hi vaig parlar, que a banda de les signatures volia, com és normal, analitzar textos, el vaig fer arribar i amb posterioritat vam trobar-nos.  Vam veure, pel tema dels marges, estructura, distribució, etc. diversos documents i evidentment aquests tres, ja esmentats a l'anterior article , tots amb escrits del mes de març de 1616.   Carta de Cervantes on demana un llibre al seu editor.   Carta de Cervantes al seu protector el cardenal Bernardo de Sandoval.  El Testament de Shakespeare.                            ...

Quan vaig decidir fer l'estudi grafològic de les signatures i els escrits de Shakespeare i Cervantes, en concret de les signatures, la primera dificultat que vaig trobar-me va ser fer la tria d'aquestes per fer l'anàlisi i que es corresponguessin realment amb les de l'autor. Signatures Cervantes De les 12 o 13 signatures de Cervantes vaig seleccionar aquestes dues: Poder de CERVANTES a Francisco de Robles , Diego de Alfaya i Francisco de Mar, per querellar-se contra qui a Lisboa hagin imprès o vulguin imprimir el Quixot. Vaig seleccionar aquesta signatura perquè el relaciona directament amb l'autor, i a més, s'havia signat la pau entre les dues corones i la Companyia del Rei, de la qual Shakespeare era soci i director, va ser-hi a Valladolid dos mesos Abril i maig de 1605 i el poder fou fet també a Valladolid el 12 d'abril de 1605. https://www.publiconsulting.com/pages/astrana/tomoV/images/4875pag626.jpg Declaració com a testimoni que l...

En aquest article analitzarem , si és possible que l' autor de les obres de Shakespeare i Cervantes conegués el Tirant lo Blanch original. El Tirant lo Blanch és un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua   catalana.  Fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda primer al castellà (1511) i després l'italià (1538), més tard al francès al segle XVIII i a l'anglès al segle XX . Coneixia   Cervantes l’original català del Tirant?     V eiem que ens diu el passatge més fosc del Quixot segons Clemencín . Quan el capella a la crema dels llibres de cavalleries troba el Tirant .   Aquest és el paràgraf amb el més important seleccionat   —¡ Válame Dios ! — dijo el cura, dando una gran voz —. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco ! Dádmele acá , compadre ; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una...