Passa al contingut principal

Estudi grafològic. Documents



Quan vaig decidir fer l'estudi grafològic de les signatures i els escrits de Shakespeare i Cervantes, en concret de les signatures, la primera dificultat que vaig trobar-me va ser fer la tria d'aquestes per fer l'anàlisi i que es corresponguessin realment amb les de l'autor.

Signatures Cervantes

De les 12 o 13 signatures de Cervantes vaig seleccionar aquestes dues:

Poder de CERVANTES a Francisco de Robles, Diego de Alfaya i Francisco de Mar, per querellar-se contra qui a Lisboa hagin imprès o vulguin imprimir el Quixot.

Vaig seleccionar aquesta signatura perquè el relaciona directament amb l'autor, i a més, s'havia signat la pau entre les dues corones i la Companyia del Rei, de la qual Shakespeare era soci i director, va ser-hi a Valladolid dos mesos Abril i maig de 1605 i el poder fou fet també a Valladolid el 12 d'abril de 1605.

https://www.publiconsulting.com/pages/astrana/tomoV/images/4875pag626.jpg

Declaració com a testimoni que l'escriptor va fer davant la Justícia Criminal de València el dia 8 de novembre de 1580. Arxiu del Regne de València.

Aquesta la vaig seleccionar perquè testimonià que una persona, a la qual són cercant les autoritats, és viva a Alger, es fa un mes després de tornar del captiveri i el captiveri és present a tota la seva obra,
al Quixot, al Persiles, a Les Novel·les Exemplars, al Viatge del Parnàs i al Teatre.
 

El judici a més és en català.

https://lanzaadm.lanzadigital.com/wp-content/uploads/2017/01/Hallanunescritoindit_75360_6975.jpg


Signatures Shakespeare

De les sis signatures de Shakespeare que hi ha vaig seleccionar aquestes quatre, els motius de la tria ja els vaig exposar a l'article

Per què el William Shakespeare de Stratford no va poder ser l'autor de les obres? (Part III)

Signatura https://shakespearedocumented.folger.edu/file/details/212

Signatura https://shakespearedocumented.folger.edu/file/prob-14-1-signature-detail

Signatura https://shakespearedocumented.folger.edu/file/prob-14-2-signature-detail

Signatura
https://shakespearedocumented.folger.edu/file/prob-14-3-signature-detail


Documents de Shakespeare i Cervantes

Dels documents que vaig enviar us deixo aquests tres: són dues cartes de Cervantes i el Testament de Shakespeare, Charles Hamilton dictaminà que fou fet pel mateix autor de les obres.

Els documents de Cervantes són de març de 1616 i al testament de Shakespeare hi ha unes anotacions d'última hora que va fer també el març de 1616, en concret el 25, encara que amb diferent calendari (10 dies de diferència).

[Carta], 1616 març, Madrid, al cardenal Sandoval i Rojas.

http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000186955&page=1
 

Nota de Miguel de Cervantes a Juan de la Costa, demanant-li que lliuri un exemplar del Quixot al portador d'aquesta, Madrid, 9 de març de 1616. 
http://cervantes.bne.es/ficheros/colecciones/MANUSCRITOS/MANUSCRITOS/608X461/cerv.sedoC.130.2.-Notacervantes.jpg

Shakespeare last will (Latest annotations: March 25, 1616) https://shakespearedocumented.folger.edu/exhibition/document/william-shakespeares-last-will-and-testament-original-copy-including-threexhibition/document/william-shakespeares-last-will-and-testament-original-copy-including-three



Tot és corroborat ja, aquests documents, d'altres i les signatures van ser fets per la mateixa mà.  

Podeu llegir la meva experiència amb una especialista en aquest article.




333

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què el William Shakespeare de Stratford no va poder ser l'autor de les obres? (Part I)

Iniciem amb aquest tot un seguit d'articles encaminats a demostrar la impossibilitat de què en William Shakespeare de Stratford, autor oficial de les obres de Shakespeare, en sigui l'autor real. D'ara en endavant l'anomenarem William de Stratford per distingir-lo de l'autor real.
Aquestes són les fonts principals de les quals beurem:


Donarem en aquest primer article unes poques dades de la trajectòria del William de Stratford abans que sortís la primera obra de Shakespeare:
· El seu pare va tenir problemes legals quan en William era petit.
· No hi ha rastre que en William passés per l'escola.
· Els pares d'en William eren analfabets.
· Als disset anys, deixa prenyada una dona i als divuit anys, s'hi casa.
· La dona d'en William era analfabeta. 
· Als vint anys en William ja té tres fills.
· Les seves filles van créixer analfabetes. Cap escriptor de l'època va tenir fills analfabets.

· Als vint-i-un anys fuig de Stratford perseguit per la justíc…

Shakespeare és Cervantes. Joan Miquel Sirvent, l'escriptor emmascarat

Shakespeare és Cervantes i no fou cap dels dos. Els dos noms ama­guen Joan Miquel Sirvent, escriptor en llengua catalana natural de Xixona. Amb el llibre Shakespeare és Cervantes. Joan Miquel Sirvent, l'escriptor emmascarat, l'investigador Miquel Izquierdo ens dóna a conèixer una de les recerques més sorprenents en l’àmbit de la censura espanyola.
Amb el deliri inquisitorial reial i eclesiàstic, Sirvent es veu forçat a una triple ocultació: amagar el nom, haver d’escriure en clau i traduir o fer traduir la pròpia obra, originalment en llengua catalana, al castellà. Posteriorment, l’absolutisme dels Habsbourg obliga Sirvent a marxar a Anglaterra, on continuarà treballant en la creació literària sota el nom de William Shakespeare i en anglès. L’equip de treball que dirigeix Sirvent a Anglaterra serà alhora el grup fundador de la maçoneria anglesa.
L’aplicació dels codis de xifratge creats pels mateixos maçons ha permès de resoldre la incògnita de la identitat de Shakespeare, i …

Com es va saber qui fou en Joan Miquel Sirvent? (I)

Hem arribat a un punt que ja toca explicar qui fou realment en Joan Miquel Sirvent, l'autor de les obres de Shakespeare i Cervantes.

I per això us vull recomanar un article de l'amic i investigador Jordi Bilbeny. En aquest treball es parla de com en Jordi va descobrir que en Miguel de Cervantes era en realitat en Joan Miquel Sirvent. Els seus estudis són el punt de partida que a mi em va servir per trobar la relació entre Shakespeare i Cervantes. Sense les seves recerques mai no hauria arribat a aquestes conclusions.

Enllaç a l'article d'en Jordi Bilbeny