Shakespeare, Cervantes i El Tirant lo Blach. Shakespeare (I)





En aquest article analitzarem, si és possible que l'autor de les obres de Shakespeare i Cervantes conegués el Tirant lo Blanch original.


El Tirant lo Blanch és un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua   catalana.
 

 Fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda primer al castellà (1511) i desprès l'italià (1538), més tard al francès al segle XVIII i a l'anglès al segle XX.

 A l’edició crítica de Molt soroll per no res feta per Claire McEarchern ens parlen de les fonts d’aquesta obra. 

  
 La font més antiga és un romanç grec del segle V, després fou recollida al Tirant lo Blanch al segle XV i del Tirant va passar al cinquè cant d'Orland el furiós.

"The story's most ancient analogue was the fifth-century Greek romance of Chariton, Chaereas and Kallirrhoe, although
more recent renditions lay behind Shakespeare's. Of these there were at least seventeen versions (both narrative and dramatic) extant at the time of the composition of Much Ado.
The fifth Canto of Ludovico Ariosto's Orlando Furioso was perhaps the most prominent instance, itself probably based on the fifteenth-century Spanish Tirant lo Blanco by Juan Martorell"

Aquesta obra va donar uns quants derivats, dels quals la Novel·la 22, de la “Prima Parte de la Novel·la”, de Bandello és considerava com la font originària de Molt soroll per no res, pels noms dels personatges Leonato de Messina, Don Piero de Arragon i tot un seguit de situacions semblants que es donen. 

"A nearer relative of Shakespeare's play is the prose novella 22 of Matteo Bandello's La Prima Parte de le Novelle (1554). This tale was translated into French, with the standard homiletic and rhetorical flourishes, by François de Belleforest in his HistoiresTragiques in 1569.

where the knightly and very wealthy Sir Timbreo de Cardona is a courtier of King Piero of Aragon, the latter having taken possession of the island in the wake of a Sicilian rebellion
Shakespeare's transformations of his sources: the creation of a social world Ariosto and Bandello have been singled out as the most likely influences upon Shakespeare's play, the former for the particular means of the deception, and the latter for its obvious links of setting and names (Messer Lionato of  Messina, King Piero of Aragon, etc.). The social universe of Bandello's novella is certainly the more akin to Shakespeare's Messina"

 Joaquim Anyó i Oliver va presentar el seu treball "Les Fonts de Molt soroll per no res" el 2004. 



 Han passat 14 anys i avui dia podeu trobar el seu llibre a 26 Universitats d'Europa i dels Estats Units. Pel que fa a  les coincidències entre el Titrant lo Blach i Molt soroll per no res n'assenyala punts de contactes diversos i a més ens diu que no hi ha cap eco textual a Bandello com sí que es donen amb el Tirant.

Veiem algunes d'aquestes coincidències dels personatges i textuals.


Coincidències dels personatges


DON PEDRO, Prince of Arragon. Com a amic de Claudio l'ajuda en l'amor (Diafebus).
Com a príncep i màxima autoritat, té un breu flirteig amb Beatrice

(l'emperador al Tirant el té amb Plaerdemavida)

En l'obra de l'italià no té més intervenció en la trama que pagar el dot de les filles de Lionato.



BENEDICK

Principal amic, enamorat de la cosina de Hero «Signor Mountanto»

(Diafebus de Muntalt, cosí i principal amic de Tirant, enamorat de la cosina de Carmesina

«Signor Mountanto». L'explicació que solen donar els editors és que es tracta d'un terme d'esgrima.



LEONATO 

Governor of Messina. Pare de Hero.  

Al Tirant és l’Emperador.   

El Lionato de Bandello només és «privato gentiluomo»
  
CONRADE, nascut sota Saturn i associat amb Don John. El traïdor.   
«Born under Saturnus» (1, III, 8) i «associate of Don John».
Montsalvat, seguidor del duc de Macedònia i «engendrat en la mala planeta de Saturnus [c.CXXIV]). 
 L'únic personatge de Shakespeare nascut amb tan desgraciada estrela

Coincidències textuals

HERO
Segons Claudio, «Ella és la dona més dolça que he vist» (1, I, 139).  
«she is the sweetest lady that ever I looked on» 
Plaerdemavida vol que Tirant 
«per una via o altra haguésseu a sentir la sua dolçor; car manifesta cosa és que, si les dolces coses jamés se gustaven, no vendria hom a sentir la llur dolçor» (c.  CCXXV). 
Al  traductor castellà, li devia resultar embafosa aquesta frase i per això no la traduí 

TIRANT parla dels enamorats amb les paraules folls, amau i burla  
«Bé sou folls tots aquells qui amau. ¿No teniu vergonya de llevar-vos la llibertat e de posar-la en mans de vostre enemic, qui us lleixa ans perir que haver-vos mercè?, faent de tots una gran burla


El mateix que pensava Benedick abans d'enamorar-se amb fool, love i scorn 
«I do much wonder that one man, seeing how much another man is a fool when he dedicates his behaviours to love, will, after he hath laugh'd at such shallow follies in others, become the argument of his own scorn by falling in love; and such a man is Claudio» (2, III, 7-10).
 En cap altra obra de Shakespeare no trobem relacionades fool, love i scorn.


Carmesina «resplandia en llinatge, bellea, gràcia, riquesa, es mostrava angèlica i fa esment dels seus cabells  
«resplandia en llinatge, en bellea, en gràcia, en riquea, acompanyada d'infinit saber, que més se mostrava angèlica que humana... estava admirat dels seus cabells, qui de rossor resplendien...». capítol CXIX.


Les qualitats que anomena Benedick són: Pair, wise, virtuousgraces, rich, noble, angel; fa esment de també del hair 
 «Pair... wise... virtuous... all graces... rich... noble, or not I for an angel; of good discourse, an excellent musician, and her hair shall be of what colour it please God» (2, III, 21-27).

 La carta que escriu la Duquessa de Macedònia (Estefania) al seu marit Diafebus: 
«agenollada als vostres peus... la mia perillosa vida... poríeu de certa mort fer mereixedora... defall lo meu cor, arrape la mia cara, desbarate i arranque los cabells del meu cap... lo dolre i plorar... pregant, sospirant i gemecant» (c. CDLXI).



És el que li passa a Beatrice, segons Claudio, després d'haver escrit i esquinçat una carta en què li declarava el seu amor a Benedick, utilitzant els mateixos termes en anglès:  
«Then down upon her knees she falls, weeps, sobs, beats her heart, tears her hair, prays, curses» (2, III, 126-127).

Han passat més de 400 anys, no sé com ho veieu vosaltres, però això és el més semblant a un còpia i enganxa actual. 

HERO. Sobre aquest personatge hi ha un lapsus molt significatiu. Les dues primeres edicions de l'obra, tant in quarto com in folio, presenten la següent versió de 4, I, 195: 
«Your daughter here the princesse left for dead.»       
 Hero rep així el títol de princesa, el de  Carmesina al Tirant, però a ella no li correspon, ja que només és filla d'un governador, a Bandello tampoc li correspon.
  
 El lapsus queda explicat si pensem en Tirant com a font bàsica de Much Ado about Nothing.


  

       

333
 
 




 
 


 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estudi grafològic. Documents

Com es va saber qui fou en Joan Miquel Sirvent? (I)