Miquel Izquierdo

Joan Canadell va donar una conferència magistral l'estiu de 2017 a Montblanc, podreu veure l'entorn provocat per Felip II de Castella: fuita de lliurepensadors i fugitius religiosos i polítics; seran la llavor del futur imperi britànic. Aquí teniu l'enllaç. https://www.inh.cat/arxiu/vid/4a-Universitat-Nova-Historia/Joan-Canadell-Catalunya,-Anglaterra-i-els-Estats-Units-banderes-i-comerc Miquel Izquierdo i Peran

Hi ha una història ben documentada paral·lela l'oficial, al segle XVI el món no era pas el que ens ha arribat avui dia. Aquí ús un deixo part de la conferència del llibre que vaig donar a Bellaterra, aquest context propicià que un sol dramaturg hagués de signar com Cervantes i Shakespeare, perdoneu la dicció, no vaig tenir prou temps per preparar-la i vaig haver d'improvisar molt. És convenient veure-la per entendre d'on veníem i el gran canvi que va suposar Felip II de Castella amb el seu braç "armat" la inquisició. Quinze minuts per canviar el relat de la història https://drive.google.com/file/d/1GnP16lno9Ka3J3LHUib_OAJNVO7ck21K/view?usp=sharing Miquel izquierdo i Peran

En aquest article analitzarem , si és possible que l' autor de les obres de Shakespeare i Cervantes conegués el Tirant lo Blanch original. El Tirant lo Blanch és un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua   catalana.     Fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda primer al castellà (1511) i desprès l'italià (1538), més tard al francès al segle XVIII i a l'anglès al se gle XX.   A l’edició crítica de Molt soroll per no res feta per Claire McEarchern ens parlen de les fonts d’aquesta obra.         La font més antiga és un romanç grec del segle V, després fou recollida al Tirant lo Blanch al segle XV i del Tirant va passar al cinquè cant d'Orland el furiós. "The story's most ancient analogue was the fifth-century Greek romance of Chariton , Chaereas and Kallirrhoe , although more recent renditions lay behin...