Tarquin and Lucretia

Com ja vam veure en l'article de Robert Green, la primera referència a Shakespeare, hi ha fets que descarten totalment a tots els candidats a ser els autors de les seves obres, William de Stratford i Miguel d'Alcalà inclosos. Mostrarem un altre, un quadre de la segona part del segle XVI.

L'autor de les obres de Shakespeare fou un apassionat de l'art, de fet el seu coneixement de les obres pictòriques del seu temps és tan impressionant o més que els seus fonaments literaris.

Aquesta coneixença artística l'ha transmès a les seves obres reflectint situacions similars a les dels quadres o ambientant les obres en escenaris semblants als pintats. Sobre aquests coneixements el Dr. M.A. Conejero Dionís-Bayer ens diu el següent:

"¿qué relación hay entre Shakespeare y el entorno pictórico y artístico que vivió?" Mi respuesta es contundente. Como la es la de los directores que han montado sus obras: la relación es absoluta, y ésto no es por certeza o conocimiento mio. Ésto es así porque ni a Gombich ni Hauser nos permitirían decir otra cosa. De los cientos de producciones que he tenido el privilegio de analizar, ninguna a quedado al margen de este encuentro: teatro/pintura. Hablo de directores que van desde Narros, Pierre Constant hasta Warchus y Boswell, pasando por John Barton o Peter Brook.

(...) Pongamos Casos concretos en el pupitre. Repasemos. Tiziano por ejemplo: El bosque de Cadore (Bosque de los remos): Huele a decorado clásico para The Tempest de W. Shakespeare (y estamos hablando de principios del siglo XVI) - La Tempestad, del coetáneo Giorgioneda Castelfranco, es ya una obra simbolista, anticipo de Turner para otra "Tempestad" shakespeareana, llena de nubes bajas, tras la que no se esconde Milán, pero sí Venecia. - Las tres edades del hombre (1512) es como una elegía para que hagan el amor Orlando y Rosalinda en Como gustéis, tan estudiada por nosotros. (...) 

La Llegada de Baco (1518-1519) avisará a Shakespeare, feaciente o no feacientement, de que su Midsummer night´s dream será una realidad. Esta tela junto a la de Baco y Ariadna, ambos en el Museo del Pado, están llenos de orgías, vino y esbozos mitológicos... Cuando vemos El sueño de una noche de verano representado, pensamos -y hacemos bien- en el talento de Shakespeare, pero el talento no se improvisa. El dramaturgo y el poeta no puede ignorar sus antecedentes históricos y su entorno. Todos somos hijos de la Historia. Genial era nuestro dramaturgo, pero geniales del mismo modo fueron las fuentes de las que bebió.”
Caravaggio,Tiziano y Shakespeare. Dr. M.A. Conejero Dionís-Bayer Universitat de València.

L'estudi en profunditat de les seves fonts pictòriques, de ben segur, ens continuarà donant sorpreses en un futur.

De moment ens centrarem en una obra, The Rape of Lucrecia (1594) de William Shakespeare i un quadre Tarquin and Lucretia de Ticià (1570) i la relació existent entre ells.

Shakespeare archirves a somewhat similar effect in punning un Tarquin's "falchion" and "falcon" (lines 505-511).

Tarquin and Lucretia, Fitzwilliam Museum in Cambridge

Shakespeare posa un efecte una mica similar fent un joc de paraules entre la "falca" de Ticià i "falcó" (línies 505-511)
Rape and Representation, Lynn A. Higgins

Podem veure aquest efecte "falcó", al quadre, a la posició dels braços de Tarquin.

A The Shakespeare Code analitzen aquesta relació entre el quadre de Tarquin and Lucrece i l’obra The Rape of Lucrece:

Ticià va pintar tres versions al voltant de 1570. Bordeus, Cambridge i Viena.

Però la que ara es troba al Museu Fitzwilliam de Cambridge (la del mig) correspon exactament al poema.

Shakespeare escriu:

'Without the bed her [Lucrece's] other fair hand was
On the green coverlet whose perfect white
Show'd like an April daisy on the grass…. '
"Fora del llit, la seva altra mà (de Lucrece) fou
Sobre el cobert verd el blanc perfecte
Mostra com una margarida d'abril a la gespa"

A la versió Fitzwilliam, Lucretia té una coberta verda idèntica al llit.
Shakespeare també es refereix a la luxúria escarlata de Tarquin.

A la versió Fitzwilliam, Tarquin porta una mànega escarlata.

Sosté el ganivet "com un falcó en els cels" sobre Lucretia i, igual que en la versió de Fitzwilliam.

'her pity-pleading eyes are sadly fixed/In the remorseless wrinkles of his face.'
"els seus ulls de compassió es fixen tristament / a les arrugues sense remors del seu rostre.


A la versió que es troba a Bordeus mostra a Tarquin que amenaça a Lucretia amb el ganivet apuntant cap amunt mentre Lucretia mira lluny.

A la versió de Viena, i tot i que mostra a Tarquin que amenaça a Lucretia amb un ganivet elevat, Lucretia mira el ganivet més que el rostre, tampoc surt la coberta verda ni els llençols blancs que, amb la seva pell, componen l’efecte margarida.

El "Tarquin i Lucretia" de Fitzwilliam és el que originalment va estar penjat al tribunal del rei Felip a Madrid i que Shakespeare va veure i va descriure en vers.
https://theshakespearecode.blog/2011/03/14/shakespeare-in-italy-and-spain-the-titian-connection/

Hi ha un petit problema però, les dues corones la Hispana i la britànica, eren enfrontades.

Cap dels candidats anglesos a Shakespeare – Oxford, Marlowe, Bacon, etc. -  van poder veure el quadre.

No hi ha constància que el William de Stratford, el Shakespeare oficial, sortís mai d’Anglaterra i segur que no va anar abans del 1594 a Madrid.

El Miguel d’Alcalà, el Cervantes oficial, quan es va crear aquesta obra era requisant per l’armada a Andalusia; fent la seva vida habitual "entre espadachines, truhanes y mozas de partido", com vam veure que deia Francisco Aguilar Piñal. El 1594, l’any que surt a la venda The Rape of Lucrece, dona amb els seus ossos a la presó.

Joan Lluís Vives feia 30 anys que havia traspassat.

Joan Miquel Sirvent fou cavaller amb Felip II de Castella i la seva família va estar molt lligada a la Cort i al monarca. Va poder veure el quadre i escriure l’obra després donant detalls del mateix.

Dedicat a Cristina G.

Miquel Izquierdo i Peran