Per què el William Shakespeare de Stratford no va poder ser l'autor de les obres? (Part II)




En un intent per desacreditar els dubtes sobre l'autoria de les obres de Shakespeare, la casa d'Stratford (SBT) assenyala que al llarg de la història hi ha hagut vuitanta-sis candidats a Shakespeare, entre ells en Cervantes, per cert. Encara que això sigui així, només n'hi ha tres o quatre màxim, i la teoria de grups, que reuneixin unes mínimes condicions, amb cara i ulls, per a ser l'autor de les obres atribuïdes a William d'Straford.

Tanmateix, al meu entendre, hi ha moltes raons particulars que descarten individualment a cadascún d'aquests candidats. No entrarem amb això, perquè el que exposarem avui és una sèrie d'arguments que els descarta a tots.William d'Stratford i Miguel d'Alcalà inclosos.

Robert Green (Norwich, c. 1558 - Londres, 1592) fou un dramaturg i novel.lista anglès i un dels escriptors més populars del segle XVI a Anglatera. Parlà de Shakespeare l'any 1592, a la seva obra Greene's Groats-worth of Wit bought with a Million of Repentance. Es aquesta, de fet, la primera referència que tenim sobre Shakespeare. I és soorprenent que la primera referència coneguda de Shakespeare ja descarti a tots els candidats a ser l'autor de les seves obres, fins-i-tot al mateix William d'Stratford i, com veurem també, a en Miguel d'Alcalà. Bé, en realitat si que és normal, perquè cap d'ells ho era.

A l'obra es relaciona Shakespeare amb "his Tygers hart wrapt in players hyde", parodiant l'escrit de l'autor a Henry VI, Part 3 "O tiger's heart wrapped in a woman's hide", i diu d'ell "is in his owne conceit the onley Shake-Scene in a country".



Que traduït seria: "Cor de tigre sota la pell d'actor" (...) "agita-escenes (shake-scene) del país".

Es refereix també a Shakespeare com a “upstart crow” (que traduït seria "corb estrany o nouvingut", diuen, i jo hi afegiria "sortit de dalt").



Els principals candidats a Shakespeare són Edward de Vere, Christopher Marlowe, Francis Bacon i la teoria del grup. Doncs bé, cap d’ells era un “upstair crow” o corb estrany/nouvingut:

- Edward de Vere havia estat el director del Teatre Reial, a la dècada dels 80. 
- Christopher Marlowe era un dramaturg reconegut des de meitat dels 80. 
- I Francis Bacon era de Londres.

A més, és inconcebible el tractament de “corb” a Marlowe, el dramaturg de més prestigi del moment i que mai havia tingut cap queixa al respecte; o a Edward de Vere, director del Teatre Reial la dècada abans i, segons els oxfordians, amant de la reina; o a Sir Francis Bacon, membre de la Cambra dels Comuns.

- Respecte a la teoria del grup: Robert Green ens parla d'una única persona que reescriu les obres. Amb la qual cosa la teoria del grup cau també. De totes maneres, per tancar aquesta teoria definitivament, de totes les proves que hi ha us deixo aquesta:

https://www.youtube.com/watch?v=K-aAUwAFZlQ

- Joan Lluís Vives, el candidat a Shakespeare de Francisco Calero, feia 52 anys que havia traspassat.
- En Miguel d’Alcalà, anava de comissions andaluses per aquestes dates.

Poques vegades s'esmenta el detall que la font de la identificació del "corb estrany" amb William Shakespeare, a l'obra Groatsworth, està en la segona de les tres parts del fullet. A la primera part ens trobem amb un "cavaller", el caràcter ha de ser també un representant del "corb estrany". 

Font: Shakespeare Beyond Doubt?: Exposing an Industry in Denial.


Aquesta qualificació de "cavaller" descarta al William d'Stratford com a autor oficial. El 1592 aquest personatge era de tot, excepte un cavaller.

A la primera part de Groatsworth ens diu que fou un "cavaller", a la segona un "corb estrany/nouvingut". Però, que ens diu a la tercera part?

A la tercera part parla d'una "formiga Aesope" i també representa el "corb". Això ens dóna una idea més clara del "corb estrany." El retrat és el d'un d'un usurer.

Font: Shakespeare Beyond Doubt?: Exposing an Industry in Denial


Queda clar que Robert Green no estava gaire satisfet dels pagaments que per les obres feia el personatge que cerquem als autors de les obres que adquiria, ni tampoc amb el fet que les reescrivís i les fes seves. I es dona el cas que en Sirvent tenia experiència negociant aquests aspectes. I no era gaire generós, com es veu al Quixot, a l'episodi en què ell negocia amb el “muchacho” la compra dels “cartapacios” del Quixot” i fa que se'ls tradueixin de l'àrab.


Descobreix que es tracta de la continuació del Quixot.




És a dir que està disposat a pagar 6 rals, però els aconsegueix per 1/2 ral; se'n va després amb el morisc i li encarrega que els tradueixi i fa seva l'obra. Aquesta manera de negociar i actuar és percebuda per en Robert Green com la d'un àvar o mesquí.

Els detractors dels catalans, i en Servent era català de nació, ens continuen retraient avui dia aquesta manera de negociar, encara que no sigui just, com es pot apreciar en aquest article.

http://www.europapress.es/economia/noticia-economia-opa-patronales-catalanas-cargan-contra-cuevas-declaraciones-opa-catalana-20060309192032.html

Ara bé l'editor de Green, Henry Chettle, lloa el seu comportament civil, excel·lent per la qualitat que professa, i fa constar la seva rectitud en la negociació, i n'argumenta la seva honestedat i la seva gràcia per escriure, que demostra el seu art (Kind Heart’s Dream).

No ens ha de sobtar aquest darrer comentari de l'editor, si tenim en compte que en aquests moments de la seva carrera, En Sirvent, ja portava vint o trenta comèdies com a Cervantes i les tres de Henry VI i la de Richard III com a Shakespeare.

En Joan Miquel Sirvent sí que era un estrany/nouvingut el 1592. Havia arribat el 1589 (segona entrada de Shakespeare a la companyia de la qual ja he fet esment al meu article I) i era un cavaller, fou capità amb Felip II de Castella.

D'altra banda, segons Green i Chettle, era un home atent a les oportunitats (corb), treballador i estalviador (formiga Aesope), versàtil (Johanes Factotum) amb experiència (art) i molt dur negociant.

Encaixa, era un dels nostres.



Miquel Izquierdo i Peran
Pere Coll i Riera

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Shakespeare és Cervantes: va ser una única persona

Shakespeare és Cervantes: va haver-hi un únic autor

Shakespeare és Cervantes: raons