Passa al contingut principal

Per què el William Shakespeare de Stratford no va poder ser l'autor de les obres? (Part III)



"As a rustic from Stratford, Shakespeare is seen as too boorishly illiterate to make a poet."

The Cambridge Guide to Literature in English. Brian Harbert, ‎David Harbert. 

"The plays as the production of an illiterate rustic". 

Rosemary brochures, Volum 2, Rosemary Press.

"Greenwood posited that there was a still unidentified writer behind the work who used the illiterate actor's name as his pseudonym".

Elizabethan and modern studies, Willem Schrickx.

(Referint-se als que al llarg del temps ho han dit) "They say Shakespeare was illiterate"

Shakespeare's Lives. Samuel Schoenbaum.



Parlarem avui de les sis signatures de Shakespeare que es conserven i de part de l'estudi grafològic que en vaig fer. Totes les dades d'aquesta investigació han estat enviades a especialistes i ja són corroborades i ampliades amb la seva anàlisi pertinent.

Charles Hamilton (24 de desembre de 1913 – 11 de desembre de 1996), prestigiós grafòleg americà, conegut per haver demostrat la falsedat dels Diaris de Hitler i col·laborador de la policia de Nova York en el cas de l'assassí del Zodíac, va fer estudis comparatius dels escrits de Shakespeare al Thomas More Book, la única obra a mà feta per Shakespeare que es conserva, i tot un seguit de documents. Ens centrarem, en concret, en els que va fer sobre el seu testament.



Aquesta és una composició que Hamilton va crear amb les línies dels dos documents. Ell comenta que una manera rapida de veure si dos texts han estat escrits per la mateixa mà, un cop fet l'esborrany de treball, és donant-hi la volta, per veure si hi ha continuïtat.



Les línies de la 1 a la 4 són del testament; de la 5 a la 8 són del fragment de Sir Thomas More; les línies de la 9 a la 12 són del testament; de la 13 a la 15 són del fragment de Thomas More; les línies de la 16 a la 21 són del testament; i les línies de la 22 a la 26 de Sir Thomas More.

Tots aquests estudis van començar amb el comparatiu entre la lletra al Thomas More Book i la de les signatures de Shakespeare, lletra per lletra, amb els ornaments i les abreviatures.




Veiem les signatures i la procedència d'aquestes:




La primera encaixa perfectament amb en William de Stratford, en ser a un judici on es diu: 

"William Shakespeare of Stratford vpon Aven in the Countye of Warwicke gentleman of the Age of xlviij yeres".

Era el nom, la procedència, el títol (cavaller) i l'edat d'en William d'Stratford, el Shakespeare oficial. Aquesta segur que era la seva signatura. De les altres, en ser documents privats, escriptura, hipoteca o testament, no en podem tenir la mateixa certesa.
La primera dificultat que ens trobem quan es vol fer una anàlisi d'aquesta mena és destriar les signatures de l'autor i les d'en William d'Stratford. La meva conclusió fou que la segona, la quarta, la cinquena i la sisena signatures eren de l'autor i la primera i la tercera signatures eren d'en William d'Stratford. 

Després de parlar amb els experts, he matisat aquesta apreciació. La 1ª i la 3ª, les que no són de l’autor, no foren fetes per la mateixa mà. Tinc confirmat, això sí, que la segona, la quarta, la cinquena i la sisena, foren fetes per la mateixa mà i en Charles Hamilton dictaminà que foren fetes per l'autor de les obres. 




Tanmateix, ara ve lo bo. Se m'ha fet notar que la primera i la tercera signatures, les que no són de l'autor, no són fetes per la mateixa mà perquè l'autor de la tercera signatura sabia escriure. I també que l'autor de la primera signatura, la del judici, la que segur és d'en William d'Stratford, el Shakespeare oficial, o era analfabet, o no tenia gaire traça per a escriure. Jo ja ho havia llegit dels anglesos. Qui fa l'analisi no te per què saber això.



De les seves exposicions us explico un parell de detalls: fixeu-vos en la O. Tots fem les lletres d'un traç. Aquest home, en canvi, fa un polígon.



Van fer-me el comentari que aquest autor no sabia fer la O amb un canut.

Quelcom semblant passa amb la W. Fixeu-vos a dalt, a la dreta. La fa en tres parts.



El fet que en William d'Stratford, el Shakespeare oficial, fos un analfabet o un analfabet funcional, va en la línia del que vam esbrinar sobre la seva família i la seva vida al primer article que vaig publicar.

Pares analfabets. Germanes analfabetes. Dona analfabeta. Filles analfabetes. No hi ha registres que l'autor passés per l'escola. No va anar a la Universitat. No va tenir biblioteca. No va llegar cap llibre, ni prestatgeria, ni manuscrits, ni una ploma.
La seva signatura encaixa “culturalment" amb el seu entorn. No n'hi ha paper a Stratford.

Miquel Izquierdo i Peran, 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què el William Shakespeare de Stratford no va poder ser l'autor de les obres? (Part I)

Iniciem amb aquest tot un seguit d'articles encaminats a demostrar la impossibilitat de què en William Shakespeare de Stratford, autor oficial de les obres de Shakespeare, en sigui l'autor real. D'ara en endavant l'anomenarem William de Stratford per distingir-lo de l'autor real.
Aquestes són les fonts principals de les quals beurem:


Donarem en aquest primer article unes poques dades de la trajectòria del William de Stratford abans que sortís la primera obra de Shakespeare:
· El seu pare va tenir problemes legals quan en William era petit.
· No hi ha rastre que en William passés per l'escola.
· Els pares d'en William eren analfabets.
· Als disset anys, deixa prenyada una dona i als divuit anys, s'hi casa.
· La dona d'en William era analfabeta. 
· Als vint anys en William ja té tres fills.
· Les seves filles van créixer analfabetes. Cap escriptor de l'època va tenir fills analfabets.

· Als vint-i-un anys fuig de Stratford perseguit per la justíc…

Shakespeare és Cervantes. Joan Miquel Sirvent, l'escriptor emmascarat

Shakespeare és Cervantes i no fou cap dels dos. Els dos noms ama­guen Joan Miquel Sirvent, escriptor en llengua catalana natural de Xixona. Amb el llibre Shakespeare és Cervantes. Joan Miquel Sirvent, l'escriptor emmascarat, l'investigador Miquel Izquierdo ens dóna a conèixer una de les recerques més sorprenents en l’àmbit de la censura espanyola.
Amb el deliri inquisitorial reial i eclesiàstic, Sirvent es veu forçat a una triple ocultació: amagar el nom, haver d’escriure en clau i traduir o fer traduir la pròpia obra, originalment en llengua catalana, al castellà. Posteriorment, l’absolutisme dels Habsbourg obliga Sirvent a marxar a Anglaterra, on continuarà treballant en la creació literària sota el nom de William Shakespeare i en anglès. L’equip de treball que dirigeix Sirvent a Anglaterra serà alhora el grup fundador de la maçoneria anglesa.
L’aplicació dels codis de xifratge creats pels mateixos maçons ha permès de resoldre la incògnita de la identitat de Shakespeare, i …

Com es va saber qui fou en Joan Miquel Sirvent? (I)

Hem arribat a un punt que ja toca explicar qui fou realment en Joan Miquel Sirvent, l'autor de les obres de Shakespeare i Cervantes.

I per això us vull recomanar un article de l'amic i investigador Jordi Bilbeny. En aquest treball es parla de com en Jordi va descobrir que en Miguel de Cervantes era en realitat en Joan Miquel Sirvent. Els seus estudis són el punt de partida que a mi em va servir per trobar la relació entre Shakespeare i Cervantes. Sense les seves recerques mai no hauria arribat a aquestes conclusions.

Enllaç a l'article d'en Jordi Bilbeny