Passa al contingut principal

La meva experiència amb l'especialista.





Quan vaig decidir-me a fer l'estudi grafològic de les signatures seguint el model dels anglesos, no sabia que trobaria les coincidències morfològiques i de ritme que hi ha.

 Les he posades a l'abast dels especialistes perquè puguin expressar la seva opinió.


 Un d'ells va dir-me, quan hi vaig parlar, que a banda de les signatures volia, com és normal, analitzar textos, el vaig fer arribar i amb posterioritat vam trobar-nos.

 Vam veure, pel tema dels marges, estructura, distribució, etc. diversos documents i evidentment aquests tres, ja esmentats a l'anterior article, tots amb escrits del mes de març de 1616. 

 Carta de Cervantes on demana un llibre al seu editor.

 Carta de Cervantes al seu protector el cardenal Bernardo de Sandoval.

 El Testament de Shakespeare.                                                                                      
  Textos confrontats.


 És a dir, 400 anys després, érem analitzant documents escrits pel mateix autor en dues llengües diferents i amb uns pocs dies de marge.

 El primer que va dir-me és que aquest home no es trobava gaire bé, i pel que diu el mateix autor al pròleg del Persiles i pel que diuen experts britànics de les darreres anotacions del testament de Shakespeare vaig veure que l'havia encertat de ple.
 

 Vam ser a prop de deu hores analitzant textos i sempre recordaré un moment.
 

 Quan després de veure, document darrere document
 ...més zoom...menys ...passa al següent...torna...amplia...
 es recolzà sobre la cadira i  estenent les mans assenyalant els documents, digué amb cara d'estupefacció ...és...és que és la mateixa mà!!

 A mi, després de nou anys de recerca, ja no em sorprèn res, no deixa de ser impactant veure com una persona, aplicant els seus fonaments tècnics s'adona per primera vegada que això va de debò.
 

Érem a casa meva, llastima no haver tingut una càmera per enregistrar el moment. Impactant.


Miquel Izquierdo i Peran
210 201


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què el William Shakespeare de Stratford no va poder ser l'autor de les obres? (Part I)

Iniciem amb aquest tot un seguit d'articles encaminats a demostrar la impossibilitat de què en William Shakespeare de Stratford, autor oficial de les obres de Shakespeare, en sigui l'autor real. D'ara en endavant l'anomenarem William de Stratford per distingir-lo de l'autor real.
Aquestes són les fonts principals de les quals beurem:


Donarem en aquest primer article unes poques dades de la trajectòria del William de Stratford abans que sortís la primera obra de Shakespeare:
· El seu pare va tenir problemes legals quan en William era petit.
· No hi ha rastre que en William passés per l'escola.
· Els pares d'en William eren analfabets.
· Als disset anys, deixa prenyada una dona i als divuit anys, s'hi casa.
· La dona d'en William era analfabeta. 
· Als vint anys en William ja té tres fills.
· Les seves filles van créixer analfabetes. Cap escriptor de l'època va tenir fills analfabets.

· Als vint-i-un anys fuig de Stratford perseguit per la justíc…

Shakespeare és Cervantes. Joan Miquel Sirvent, l'escriptor emmascarat

Shakespeare és Cervantes i no fou cap dels dos. Els dos noms ama­guen Joan Miquel Sirvent, escriptor en llengua catalana natural de Xixona. Amb el llibre Shakespeare és Cervantes. Joan Miquel Sirvent, l'escriptor emmascarat, l'investigador Miquel Izquierdo ens dóna a conèixer una de les recerques més sorprenents en l’àmbit de la censura espanyola.
Amb el deliri inquisitorial reial i eclesiàstic, Sirvent es veu forçat a una triple ocultació: amagar el nom, haver d’escriure en clau i traduir o fer traduir la pròpia obra, originalment en llengua catalana, al castellà. Posteriorment, l’absolutisme dels Habsbourg obliga Sirvent a marxar a Anglaterra, on continuarà treballant en la creació literària sota el nom de William Shakespeare i en anglès. L’equip de treball que dirigeix Sirvent a Anglaterra serà alhora el grup fundador de la maçoneria anglesa.
L’aplicació dels codis de xifratge creats pels mateixos maçons ha permès de resoldre la incògnita de la identitat de Shakespeare, i …

Com es va saber qui fou en Joan Miquel Sirvent? (I)

Hem arribat a un punt que ja toca explicar qui fou realment en Joan Miquel Sirvent, l'autor de les obres de Shakespeare i Cervantes.

I per això us vull recomanar un article de l'amic i investigador Jordi Bilbeny. En aquest treball es parla de com en Jordi va descobrir que en Miguel de Cervantes era en realitat en Joan Miquel Sirvent. Els seus estudis són el punt de partida que a mi em va servir per trobar la relació entre Shakespeare i Cervantes. Sense les seves recerques mai no hauria arribat a aquestes conclusions.

Enllaç a l'article d'en Jordi Bilbeny