Passa al contingut principal

Shakespeare, Cervantes i el Tirant lo Blanch. Cervantes (II)





En aquest article analitzarem, si és possible que l'autor de les obres de Shakespeare i Cervantes conegués el Tirant lo Blanch original.

El Tirant lo Blanch és un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua   catalana.

 Fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda primer al castellà (1511) i després l'italià (1538), més tard al francès al segle XVIII i a l'anglès al segle XX
.

Coneixia  Cervantes l’original català del Tirant?    
 

Aquest és el paràgraf amb el més important seleccionat
 —¡Válame Dios! —dijo el cura, dando una gran voz—. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán, y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero. Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros de este género carecen. Con todo eso, os digo que merecía el que le compuso, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida. Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho.

A veure no té cap sentit que el que composà el mejor libro del mundo sense fer necieses mereixi anar a galeres de per vida, oi?

Analitzarem primer:

 Con todo eso, os digo que merecía el que le compuso, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida
.
Segon tots els erudits: el que "lo compuso", es refereix a l'autor de l'obra, és a dir, a Johanot Martorell
Ningú no es planteja que Cervantes, amb el que "lo compuso", es pugui referir a un altre personatge.
El passatge més obscur d'El Quixot, Carles Ortiz 

Doncs bé, farem cas a tots els erudits, aquest és el significat d’aquesta primera expressió.                                                              

 Con todo eso, os digo que merecía el que le compuso”, vol dir
 “Con todo eso, os digo que merecía Joanot Martorell”
  
 Analitzem a continuació la següent.
  
 Con todo eso, os digo que merecía el que le compuso, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida.

 Es van fer moltes necieses a la versió castellana del Tirant, quasi totes relacionades en intentar fer-lo passar per un llibre de cavalleries.

 El títol complet d’aquesta edició castellana, Los cinco libros del esforçado e invencible cavallero Tirante el Blanco, suggereix ...els libros de cavallería. Al títol se citen dues de les qualitats o característiques tòpiques ... esforçado e invencible. ...a fi que semblés al màxim a un libro de caballerías...el gravat del prontispici és una reproducció Amadís de Gaula...allà deien «Amadís de Gaula» i ací «Tirante el Blanco». A més, compleix tots els criteris de paginació, tipografia, columnes, caplletres, tipus i cos de lletra, etc. dels libros de caballería. 
«Lectors i traduccions per a Tirant lo Blanch.Quixot, Renaixement, Barroc i Il·lustració per a la recepció de Tirant lo Blanch a Europa» VICENT MARTINES PERES

Rafael M. Mérida Jiménez, ens mostra que la versió traduïda al castellà de Tirant lo Blanch intenta imitar un llibre de cavalleries de principis del segle XVI...la divisió en cinc llibres, com l'Amadís per exemple, amb una breu descripció del que es trobarà el lector a l'inici de cadascun, característiques totes elles dels llibres de cavalleries (...) La intenció de donar-li un format de llibre de cavalleries és evident. I què era el que estava fent en Cervantes en aquest capítol VI? Doncs cremar quasi tots els llibres de cavalleries.
El passatge més obscur del Quixot Carles Ortiz.                              

La raó de l’escàs èxit en termes quantitatius d’aquesta traducció espanyola rau en allò en què es fonamenta l'especificitat interna de l’obra: encara que l’editor havia preparat l’edició perquè visualment s’avingués amb l’aspecte extern dels libros de caballería, «internament» l’obra no concordava amb les característiques d’aqueix gènere. Els libros de caballería eren coneguts com a «historias fabulosas» i la meravella i la fantasia hi eren quasi condicions sine qua non; eren obres amb menys realisme.                                                                                                          «Lectors i traduccions per a Tirant lo Blanch. Quixot, Renaixement, Barroc i Il·lustració per a la recepció de Tirant lo Blanch a Europa» VICENT MARTINES PERES

I ja tenim el significat

 “pues no hizo tantas necedades de industria”, vol dir
 pues no hizo tantas necedades al hacerlo

 Analitzem l’última part.

 Con todo eso, os digo que merecía el que le compuso, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida.
 
 La interpretacíon de Martín de Riquer de que "echar a galeras" se refiere a galeras de imprenta, y entonces significa que "debe tirarse".                                                                                         http://www.maria-online.com/information/article.php?lg=es&q=Tirante_el_Blanco

 Martín de Riquer (1943) interpreta «echar a galeras» como «imprimir» y Aylward (1985) interpreta «echar a galeras» como Riquer
Don Quijote, Tirante el Blanco y la parodia realista. De nuevo sobre «el pasaje más obscuro del Quijote» Pedro Javier Pardo García

El forer de l’INH Antorio Martin ens diu
GALERA: Tabla guarnecida por tres de sus lados de unos listones con rebajo, enque entra otra tablilla delgada que se llama volandera. Servia para poner las lineas de letras que iba componiendo el oficial cajista, formando con ellas la galerada.
Esta diciendo que el Tirant es tan bueno que mereceria reimprimirse de por vida.
  
Ja tenim el significat:
que le echaran a galeras por todos los días de su vida”, vol dir
que se imprima de por vida” 

 
I aquest és el sentit d’aquesta frase.
Con todo eso, os digo que merecía el que le compuso, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida.
Vol dir
Con todo eso, os digo que merecía Joanot Martorell, pues hizo tantas necedades al hacerlo, que se imprima de por vida.

 I és per això que quan el cura veu el mejor libro del mundo transformat en un vulgar llibre de cavalleries com els que era cremant. No pugui menys que exclamà...
¡Válame Dios!  ¡Que aquí esté Tirante el Blanco!
 
"—¡Válame Dios! dijo el cura, dando una gran voz—. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán, y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero. Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros de este género carecen. Con todo eso, os digo que merecía el que le compuso, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida. Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho".

I és que el Tirant mai ha sigut un llibre de cavalleries, tal com ens diuen els erudits.
 
Tirant lo Blanch és una novela caballeresca diu en Martín de Riquer
http://www.maria-online.com/information/article.php?lg=es&q=Tirante_el_Blanco

Un anciano volumen caballeresco en la biblioteca de Alonso Quijano" diu en Rafael M. Mérida Jiménez 
Don Quijote, Tirante el Blanco y la parodia realista. De nuevo sobre «el pasaje más obscuro del Quijote. Pedro Javier Pardo García.

 És un llibre de cavallers i no pas de cavalleries.

 I el fet que ens digui:
Con todo eso, os digo que merecía Joanot Martorell, pues no hizo tantas necedades al hacerlo, que se imprima de por vida.

Indica que coneixia l’original de Johanot Martorell en català.





333



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què el William Shakespeare de Stratford no va poder ser l'autor de les obres? (Part I)

Iniciem amb aquest tot un seguit d'articles encaminats a demostrar la impossibilitat de què en William Shakespeare de Stratford, autor oficial de les obres de Shakespeare, en sigui l'autor real. D'ara en endavant l'anomenarem William de Stratford per distingir-lo de l'autor real.
Aquestes són les fonts principals de les quals beurem:


Donarem en aquest primer article unes poques dades de la trajectòria del William de Stratford abans que sortís la primera obra de Shakespeare:
· El seu pare va tenir problemes legals quan en William era petit.
· No hi ha rastre que en William passés per l'escola.
· Els pares d'en William eren analfabets.
· Als disset anys, deixa prenyada una dona i als divuit anys, s'hi casa.
· La dona d'en William era analfabeta. 
· Als vint anys en William ja té tres fills.
· Les seves filles van créixer analfabetes. Cap escriptor de l'època va tenir fills analfabets.

· Als vint-i-un anys fuig de Stratford perseguit per la justíc…

Com es va saber qui fou en Joan Miquel Sirvent? (I)

Hem arribat a un punt que ja toca explicar qui fou realment en Joan Miquel Sirvent, l'autor de les obres de Shakespeare i Cervantes.

I per això us vull recomanar un article de l'amic i investigador Jordi Bilbeny. En aquest treball es parla de com en Jordi va descobrir que en Miguel de Cervantes era en realitat en Joan Miquel Sirvent. Els seus estudis són el punt de partida que a mi em va servir per trobar la relació entre Shakespeare i Cervantes. Sense les seves recerques mai no hauria arribat a aquestes conclusions.

Enllaç a l'article d'en Jordi Bilbeny

Shakespeare és Cervantes. Joan Miquel Sirvent, l'escriptor emmascarat

Shakespeare és Cervantes i no fou cap dels dos. Els dos noms ama­guen Joan Miquel Sirvent, escriptor en llengua catalana natural de Xixona. Amb el llibre Shakespeare és Cervantes. Joan Miquel Sirvent, l'escriptor emmascarat, l'investigador Miquel Izquierdo ens dóna a conèixer una de les recerques més sorprenents en l’àmbit de la censura espanyola.
Amb el deliri inquisitorial reial i eclesiàstic, Sirvent es veu forçat a una triple ocultació: amagar el nom, haver d’escriure en clau i traduir o fer traduir la pròpia obra, originalment en llengua catalana, al castellà. Posteriorment, l’absolutisme dels Habsbourg obliga Sirvent a marxar a Anglaterra, on continuarà treballant en la creació literària sota el nom de William Shakespeare i en anglès. L’equip de treball que dirigeix Sirvent a Anglaterra serà alhora el grup fundador de la maçoneria anglesa.
L’aplicació dels codis de xifratge creats pels mateixos maçons ha permès de resoldre la incògnita de la identitat de Shakespeare, i …