PSEUDOHISTÒRIA CONTRA CATALUNYA feta per Vicent Baydal, Guillem Fornés I Xevi Camprubí entre d’altres LA MEVA RESPOSTA
"tractar de defensar amb proves concloents una única tesi de la categoria de «Cervantes fou en realitat Joan Miquel Sirvent» comportaria per a un equip d’investigadors científics diverses dècades de formació, investigació, contrastació de proves, publicació dels resultats en espais de debat acadèmic. Consegüentment (...) –sense perdre vista la seva magnitud universal– no es podria mesurar en dècades, sinó en múltiples i longeves vides de molts investigadors dedicades en exclusiva a l’estudi i la ciència” Els autors de la Pseudohistòria contra Catalunya.
“en tercer lloc, resulta essencial la interpretació inductiva que es desprèn de la combinació d’aquests dos primers elements, és a dir, el coneixement parcial i global que es pot extraure del fet d’observar empíricament un importantíssim conjunt de documents i el fet de contrastar-lo de manera sistemàtica amb el que se sabia fins a aquell moment, això és, amb el que els mateixos historiadors havien pogut establir mitjançant les dades i hipòtesis procedents d’estudis anteriors” Vicent Baydal coordinador de la Pseudohistòria contra Catalunya.
Veiem quina és la credibilitat, dins el meu àmbit de recerca: l’autoria de les obres de Shakespeare i Cervantes, del que defensen aquests historiadors amb formació especialitzada i capacitat investigadora certificada, que assisteixen a congressos i publiquen en revistes i editorials científiques i la dels resultats dels consensos elaborats per dècades i dècades de recerca de centenars i milers d’investigadors, com diu Vicent Baydal.
Això escriuen d’En Miguel de Cervantes d’Alcalà i d’En William Shakespeare de Stratford, els autors oficials, Francisco Aguilar Piñal i The Shakespeare Authorship Coalition, en contraposició del que defensen els creadors de la Pseudohistòria contra Catalunya1.
Miguel de Cervantes d’Alcalà
“Si nuestro Miguel de Cervantes fuese realmente el autor de la novela habría que añadir al merecido título de “Príncipe de los Ingenios Españoles” el no menos honroso de “Señor de los milagros”. Porque milagro, y no pequeño, es conservar en la memoria los nombres de todos los personajes que cita, sin tener biblioteca propia, ni mesa de trabajo, ni armario para guardar sus manuscritos, sin reales para comprar tanto papel, pluma y tinta, sin unos meses de tranquilidad para escribir, siempre de acá para allá, entre espadachines, truhanes y mozas de partido.”
“Armando Cotarelo, venerable erudito, compiló las lecturas de Cervantes, que suman 429 títulos.” Francisco Aguilar Piñal
William Shakespeare de Stratford
El pare va tenir problemes legals quan William era petit.
No hi ha rastre que passés per l'escola.
Els pares eren analfabets.
Als disset anys deixa prenyada una dona sense ser-hi casat.
Es casa als divuit de penal.
La seva dona era analfabeta.
Als vint anys ja té tres fills.
Les seves filles van créixer analfabetes, cap escriptor de l'època va tenir fills analfabets.
Als vint-i-u fuig de Stratford perseguit per la justícia per caçador furtiu.
Shakespeare mai va tenir una biblioteca.
Ben Johnson critica el seu nivell de llatí i grec.
Shakespeare no va ser a la universitat,
Cinc anys després de la seva fugida de Stratford surt la primera obra de Shakespeare. The Shakespeare Authorship Coalition .
Recordar que Francisco Aguilar Piñal és doctor en Filosofia i Lletres (Secció de Filologia Romànica) per la Universitat Complutense de Madrid. Membre de la Hispanic Society de Nova York, fundador de la Asociación de Cervantistas i autor de diversos estudis sobre el Quixot. The Shakespeare Authorship Coalition compta amb més de 4.500 signants de la seva declaració, amb catedràtics universitaris, directors de teatre i cinema, professors d’anglès, actors i fins i tot dos exmembres del tribunal suprem dels Estats Units entre ells; solament de l’àmbit acadèmic hi ha quasi vuit-cents signants.
Hi ha moltes més referències tant històriques com contemporànies, que coincideixen amb aquest diagnòstic: ni el William ni el Miguel oficials van ser els autors de les obres, però es tracta de donar resposta no lliçons de cites.
El coautor de la Pseudohistòria contra Catalunya, Xevi Camprubí, escriu: “Així, quan un error o una falsedat són acceptats com a vàlids i es comencen a reproduir d’obra en obra ja no hi ha qui ho pugui esmenar”
Doncs si aquest ha estat el seu posicionament davant els fets abans ressenyats, no és el meu, mai ho ha estat aquesta manca de lluita i conformisme i tampoc ho serà ara endins del meu àmbit de recerca.
He estructurat la meva resposta al llibre en qüestió en tres parts, les què afecten els meus estudis, en aquest article desmuntaré el principal argument mostrat en contra dels orígens catalans de l’autor de les obres de Cervantes.
Escriu en Guillem Fornés,
“l’article «Paral·lelismes i identitats entre Miguel de Cervantes i els Servent» (2015), en què Jordi Bilbeny afirma que Cervantes «s’autoanomena “el cigne del Túria”», com a prova que demostraria la seva valencianitat i pertinença a la família Servent, atès que els Servent de l’època «són a Xixona i València». Nogensmenys, l’ànima de l’INH no indica on va dir això el cèlebre escriptor, ni reprodueix el text en qüestió.2 Per què? Doncs perquè, si ho hagués fet, s’hauria descobert que Cervantes no parlava de si mateix quan va escriure sobre el cigne del Túria. Observem allò que va escriure realment:
De Miguel de Cervantes Saavedra.
SONETO.
De Turia el Cisne mas famoso oy canta,
Y no para acabar la dulce vida
Que en sus divinas obras escondida,
A los tiempos y edades se adelanta.
Queda por el canonizada y santa
Teruel, vivos Marzilla y su homicida,
Su pluma por heroyca conocida,
En quien se admira el cielo, el suelo espanta.
Su doctrina, su voz, su estilo raro,
(Que por tuyos, o Apolo, reconoces)
Segun el buelo de sus bellas alas:
Gravadas por la Fama en marmol Pario,
Y en laminas de bronze, haran que gozes
Siglos de eternidad Yague de Salas.
Conclusió: Yagüe de Salas és l’autèntic cigne del Túria del sonet cervantí. Aquest individu era aragonès de Terol, s’anomenava Juan Yagüe de Salas (1561-1621) i va imprimir a la ciutat de València l’any 1616 la seva obra poètica Los amantes de Teruel. Epopeya tràgica. Con la restauración de España por la parte de Sobrarbe y conquista del Reyno de Valencia, la qual inclou versos laudatoris escrits per Lope de Vega, Cervantes, Salas Barbadillo i Guillén de Castro. No debades, la gràcia del nom «cigne del Túria» rau en el fet que el riu Túria neix a Terol i desemboca a València, un paral·lelisme amb el mateix Yagüe de Salas que, essent oriünd de Terol, va publicar la seva gran obra a la ciutat de València.4 Amb tot, la Nova Història sempre pot intentar anar-se’n per la tangent elucubrant sobre criptoescritura i missatges ocults mancats de sentit,”
“la gràcia del nom «cigne del Túria» rau en el fet que el riu Túria neix a Terol i desemboca a València, un paral·lelisme amb el mateix Yagüe de Salas que, essent oriünd de Terol, va publicar la seva gran obra a la ciutat de València”
Això és pura elucubració mental del sr. Fornés com veurem al final de l’article.
Per desmuntar aquesta fal·làcia en contra de la catalanitat de l’autor de les obres signades com Miguel de Cervantes hem de tenir en compte els amplis coneixements jurídics que mostrà al llarg de la seva carrera en anglès i castellà, encara el poc grat que el feien els professionals que s’hi dediquen2, i què van portar-li fins i tot a desenvolupar càrrecs lligats a aquests coneixements3.
Com a bon “legalista” que fou ens hem de quedar amb la literalitat del que diu, especialment al primer paràgraf. Exactament ens diu això:
De Turia el Cisne mas famoso oy canta,
Y no para acabar la dulce vida
Que en sus divinas obras escondida,
A los tiempos y edades se adelanta.
Per començar dir que la segona frase “Y no para acabar la dulce vida” i la referència al cant del cigne de la primera, enllaça amb el seu missatge de fi d’estada terrenal transmès als diversos pròlegs i dedicatòries de les obres fetes a la seva darrera època creativa4.
Tanmateix la lloança de la quarta “A los tiempos y edades se adelanta.“ és també recurrent al llarg de la seva trajectòria5, sense entrar en més detalls per no fer embafós aquest article ja veiem que és molt probable que siguem davant de l’autèntic escriptor, dramaturg i poeta que signà com Miguel de Cervantes.
Ara bé, a la tercera frase ens diu literalment “Que en sus divinas obras escondida”. En Yagüe de Salas solament va fer una obra, aquesta, treballava de Notari a Terol i l’únic “literari” que va escriure, a banda d’això, va ser tres anys després de la publicació d’aquest “poema”, la transcripció del "paper de lletra antiga" dels amants de Terol. No havia escrit cap obra abans de Los amantes de Teruel. Epopeya tràgica. Con la restauración de España por la parte de Sobrarbe y conquista del Reyno de Valencia ni ho va fer després6.
Un cop fet esment de la resta anem a la frase que encapçala aquest sonet, analitzem-la:
"De Turia el Cisne mas famoso oy canta"
Cisne: Hi ha un tipus de cigne que just abans de morir per una contracció traqueal emet una harmoniosa melodia molt agradable per l’oïda, se’n diu el cant del cigne, i va inspirar a molts poetes al segle d’or i al llarg de la vida del nostre autor. El tractament de Cigne es donava als poetes, amb obres, publicades o no, però amb una trajectòria darrere i normalment també posterior, a no ser que arribés la lloança a l’hora del seu “darrer cant”7. És estrany aquest tractament adreçat a un notari en la seva única obra literària.
Famoso: Si el tractament de Cigne es fa complicat encaixar-lo amb Yagüe de Salas, el tractament de famós ja es fa molt dur empassar-s’ho. Difícilment un pot ser un Cigne Famós sense haver fet ni publicat res poètic encara.
Mas famoso: però deduir que en Yagüe de Salas era, no solament famós, sinó el més famós abans de fer o publicar res literari és simplement un despropòsit.
De Turia el cisne: Guillem Fornés comet un error d’interpretació en fer seu el mateix plantejament que el meu amic, company, mestre i referent Jordi Bilbeny, i donar-li el sentit de Cigne del Túria a les primeres paraules del sonet. La literalitat, és a dir, el que realment escriu és De Turia el Cisne, no pas Cisne del Turia; si es vol invertir l’ordre, s’ha de ser estricte per no canviar el sentit que en té, això és El Cigne de Túria –lloc d’on procedeix el cigne- no Cigne del Túria, lloc on habita.
Això vol dir que, si realment ens està dient la seva procedència, ha d’haver-hi relació entre Túria i els seus orígens.
Tornant a la literalitat, veiem que Túria etimològicament vol dir Blanc8. Pot-ser, tenint en compte els amplis coneixements de grec i llatí de l’autor9, hi ha algun lloc que vulgui dir Blanc i sigui relacionat amb la procedència d’en Sirvent? ..... Efectivament Alacant.
Els grecs van posar-li Akra Leukḗ, (promontori blanc); amb els romans va desaparèixer el terme Akra (promontori), quedant Leuke (blanc) en Lucentum; els andalusins van anomenar-lo Al·laqant i amb l’arribada dels nostres avantpassats va passar a anomenar-se l’actual Alacant10.
És clar que el Sr. Fornés sempre pot considerar aquesta darrera anàlisi “criptoescritura i missatges ocults mancats de sentit” i continuar canviant el sentit de l’expressió De Turia el Císne (El císne de Turia) per Císne del Turia i poder fer l’elucubració del viatget pel riu de l’au; som parlant d’uns dels autors de la Pseudohistòria contra Catalunya.
Deixant aquesta darrera anàlisi de banda, literalment en aquest primer paràgraf del sonet ens parla d’un autor que havia fet obres, en Yagüe no havia fet cap; d’un cigne, en Yagüe no havia fet res poètic o literari fins aquesta obra, ni ho va fer després; ens parla d’un autor que a sobre era famós i no solament això ens diu que era el més famós. Evidentment, sense haver publicat res literari ni abans ni després, no és parlant de Yagüe de Salas en aquest primer paràgraf.
L’autor de les obres de Cervantes era considerat un cigne -com veiem a l’aprovació del Persiles a la cita 7. Era famós i el més famós com es pot comprovar, per exemple, a les aprovacions de les seves darreres obres per part de les autoritats i a la data que es va imprimir Los Amantes de Teruel ja les havia fet totes i, per cert, també va amagar la seva vida en aquestes ”vida, en sus divinas obras escondida” i en concret, referint-se al Viage del Parnaso, Jean Canavaggio ens parla de la seva “dimensió autobiogràfica” i es fa ressò de Vicente Caos que la descriu com una “autobiografia reivindicativa" o de E. L. Rivers que parla de “the most autobiographical work” de totes les obres fetes per Cervantes. És parlant d’ell mateix en aquest paràgraf.
No vull acabar aquest article sense agrair al Cap de recerca de l’Institut Nova Història Jordi Bilbeny en particular i a tots els col·laboradors de l’INH en general les seves feines11 , van ser punt de partida de les meves recerques i sense les quals no m’hauria endinsat a l’apassionant món de l’autoria de les obres de Shakespeare i Cervantes. També els vull agrair les seves aportacions puntuals, sempre valuoses. Gràcies.
Miquel Izquierdo i Peran
1 -¿Quién escribió el Quijote?, Francisco Aguilar Piñal.
-The Shakespeare Autorship Coalition, DoubtAboutWill.org
-Pseudohistòria contra Catalunya, Vicent Baydal i Cristian Palomo (coord.).
2 -Shakespeare i la llei
-Miguel de Cervantes i els juristes
-Shakespeare i els juristes
3 -El gran diccionario historico: o Miscellanea curiosa de la historia Sagrada y Profana. Volum 2, Joseph Miravel y Casadevante.
-In search of Shakespeare. A reconnaissance into the Poet’s Life and Handwriting, Charles Hamilton.
Feines que podia haver fet els anys perduts en William Shakespeare de Stratford, “l’autor oficial”: Passant d’advocat? Tutor de família noble?; crec més viable, veient els seus orígens i com va arribar, el relacionat amb els cavalls, però no tan sol com vigilant, fent tasques de neteja també.
-William Shakespeare, Ruiza, M., Fernández, T. y Tamaro, E.
4 -Novelas ejemplares, Miguel de Cervantes Saavedra
-Segunda parte del ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra
-Viage del Parnaso, Miguel de Cervantes Saavedra
5 -La Galatea, Miguel de Cervantes Saavedra
-El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra
-Ocho comedias y ocho entremeses nuevos nunca representados, Miguel de Cervantes Saavedra
6 -Yagüe de Salas Los Archivos turolenses, DARA (Documentos y Archivos de Aragón)
-Yagüe de Salas, Juan, Gran Enciclopedia Aragonesa
-Juan Yagüe de Salas, Real Academia de la Historia
7 -Góngora y el conde de Niebla.Las sutiles gestiones del mecenazgo, Jesús Ponce Cárdenas
-La competencia por el aplauso en las tablas del Siglo de Oro: de Lope de Vega a los pájaros nuevos, Ignacio Arellano Ayuso.
-Los trabajos de Persiles y Segismunda, Miguel de Cervantes Saavedra
8 -El Tribunal de las Aguas de Valencia, Vicente Giner Boira
-Tesoro de la lengua castellana, o española, Sebastián de Covarrubias Orozco
-Glosario de voces ibericas y latinas usadas entre los mozarabes : precedido de un estudio sobre el dialecto hispano-mozarabe, Francisco Javier Simonet
9 -The Rediscovery of Shakespeare’s Greater Greek, Earl Showerman
-El mundo clásico griego en el Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha, Alfonso Martínez Díez.-Shakespeare y Cervantes, Francisco Calero
10 Una de les fonts preferida del coautor de la Pseudohistòria contra Catalunya Cèsar Sànchez, la Wikipedia: “Dins d’aquesta enciclopèdia, la part més ben valorada és, precisament, la d’història”
-Alicante.https://es.wikipedia.org/wiki/Alicante
-La identidad etnolingüística de Valencia: desde la antigüedad hasta el siglo XIV, Manuel Mourelle de Lema
-Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada de Martí de Viciana, editado por Joan Iborra
11 -Projecte Servent, https://www.inh.cat/projectes/projecte-servent
-Projecte de les Lletres Catalanes (Segle d'or), https://www.inh.cat/projectes/lletres- . .. ... catalanes
-Projecte sobre la Censura i la Manipulació, https://www.inh.cat/projectes/censura
Excel·lent aportació al clam d'una recerca més exigent i compromesa, davant d'una història metafísica de la que no en sabem (gairebé) res i tendim a creure sense més. D'una forma significativa, des de Catalunya i Espanya estem, a més, en mans d'un espai conservador especialment crèdul. Gràcies Miquel.
ResponElimina